teatre d’ombres (I): teoria i pràctica de vèncer

Posted by puntodefugaMar 13th, 2009puntodefuga on

dedicat a en Joan Arnera, amb afecte


ciutat. espais on tot és submissió,

on cap musa s’espera per a beneir la metàfora (cercles concèntrics)

jo respiro la xarxa a cada instant, dono menjar a les aus, vigilo les naus còncaves -àtoms impulsors del canvi- anhelo el desplaçament (entendre la llengua en què parles)

poema: la veritat sóc jo qui la funda, perquè jo sóc el món descansant sobre el cadàver del món.

una veu, infinites variacions fonètiques, i què?: cap esdeveniment

(fins i tot el seguici de filòsofs necessita guardians per a salvaguardar el seu ésser-en-el-món)

ombra n.1 (la meva, esgarrapant el lector, assimilant papallones o pedres a l’estomac, amor-no amor, entre el silenci i la mort):

no em donaré a ningú que no es digui Mnemòsine.

ombra n.2 (no sóc jo, és la permanència de la metàfora imposant-me una continuïtat en la realitat):

qui sap si la repetició d’un acte no implica un estranyament?

per això, NO a la privatització de la metàfora! el meu NO és un NO amb set de venjança,

un generador d’horitzons sobre els que posar els peus, i avançar

exèrcit d’ombres (projectant-nos en totes direccions): qualsevol filosofia es redueix a constatar que les fronteres del pensament mai han estat traspassades per la realitat.

com a bones filles d’Eva, continuem caient víctimes de l’automatisme de les portes,

transportant el metall -alquímia del vers?-, donant voltes a l’Origen, precipitant-nos sobre el paisatge, robant veu, bellesa (ombra), la fertilitat en els símbols de la ceràmica de Jomon

anti-ciutat. espais per a l’obertura, per al desplaçament. èxtasi.

rebutjar el centre, suportar el pes, moure’s sempre en totes les direccions

  • poemas
  • Comentarios desactivados en teatre d’ombres (I): teoria i pràctica de vèncer

Os comentarios están pechados.