Posted by puntodefugaXuñ 1st, 2009puntodefuga on

laberints d’escuma, de vent,
de nit al cor de la tempesta:
oblit-memòria,
paisatge erosionat

gemecs de fusta
morts que es desperten
tombes-records vegetals
memòria líquida
vida en dissolució

aprenc els mecanismes,
les maniobres de distracció,
em disfresso, ignoro els dubtes
caic per l’atracció de la mirada
de l’abisme

marejat de velocitat
de precipitació
de pors massa grans i desitjos ara utòpics;
convertit en esdeveniment, en seqüència;
en ràfega de vida prèvia a la desaparició.
sospir, llàgrima, sospir…
batec
silenci

silenci
esclaten els mots

silenci
esclaten els mots

S I L E N C I

(raida + merlanegra)

  • poemas
  • Comentarios desactivados en

Os comentarios están pechados.