VOSALTRES, PARAULES

Posted by puntodefugaXuñ 19th, 2007puntodefuga on

Vosaltres, paraules, amunt, seguiu-me!
i encara que hàgem anat ja molt més lluny,
massa lluny, encara es va més lluny,
no es va a cap final.

No s’esclareix.

La paraula,
però, sols arrossegarà
darrera d’ella d’altres paraules,
la frase la frase.
Així voldria el món,
definitivament,
imposar-se,
estar ja dit.
No ho digueu.

Paraules, seguiu-me,
perquè no siga definitiu
-no aquesta avidesa de paraula
i dit i contradit!

Ara, durant una estona,
no deixeu que parle cap dels sentiments
que el múscul cor
s’exercite d’una altra manera.

Deixeu, dic jo, deixeu.

No res, dic jo, xiuxiuexant
a la oïda suprema,

per la mort que no se t’ocòrrega res,
deixa i segueix-me, ni dolç
ni amarg,
ni consolador,
no significativament
sense consol,
ni tampoc sense signes-

I tot llevat d’això: la imatge
al filat de pols, rotlle buit
de síl·labes, paraules de mort.

Ni una paraula,
vosaltres paraules!

Ingeborg Bachmann “Poesia completa” traducció de Teresa Pascual i Karin Schepers. Edicions Alfons el Magnànim, Institució Valenciana d’Estudis i Investigació. Valencia, 1995. pps.254-256
4begin.gif